El Centre del Carme se submergeix en l’univers fantàstic d’Eduardo Hurtado

Mitjançant l’exposició “Oh! Monstruo” de l’artista val·lisoletà.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l’artista, Eduardo Hurtado, ha presentat recentment l’exposició “Oh! Monstruo”, un projecte expositiu dissenyat i produït específicament per a la sala Dormitori del Centre del Carme Cultura Contemporània.

Comissariada per Jesús Alcaide, aquesta proposta revisa i amplifica la trajectòria de l’artista Eduardo Hurtado prenent com a punt de partida la construcció d’un subjecte monstruós, híbrid i fora dels límits.

Hurtado treballa en l’àmbit de la coreografia, de l’escenografia i de la instal·lació. Per al Centre del Carme presenta el seu treball més pròxim a l’art fantàstic, acompanyat pel poemari ‘El principiante’, compost per ell mateix, en el qual s’inspira.

“Oh! Monstruo” és un projecte que invoca la possibilitat d’un cos col·lectiu, mutant, còmplice i afectiu. La possibilitat d’estar fora del marge, en un nou temps, el temps-ara, on poder fer que la neu creme, revivint carbons enceses que van ser foguera i que van arribar també a ser cendra.

Eduardo Hurtado transforma l’espai en una representació teatral en tres actes: passat, present i futur; les seues primeres obres, la seua creació realitzada ‘ex professo’ per a la mostra i un desenllaç en què l’artista avança el seu pròxim projecte, la creació d’una companyia de teatre de carrer, de titelles i nanos amb alguns dels seus últims personatges.

Hurtado ha assenyalat que “la sala Dormitori és com una cova. Aquesta no és una exposició d’art contemporani, és més aviat d’un altre segle, quan no hi havia llum elèctrica. La representació artística actual està mediada per la tecnologia, però què ocorre quan no és així? M’agrada que el públic puga observar l’obra tal com naix de l’artista, sense interferències, amb la llum natural o amb espelmes, com es feia en l’antiguitat”.

Eduardo Hurtado explica que “aquestes peces són els meus budells. Pense que l’art és un espai de prova, de preguntes, d’incertesa; és un lloc per a ser, no per a paréixer. Ser tu i permetre que l’altre siga” i ha afegit que “és la primera vegada que treballe amb tant de goig”.