Tornem al Centre del Carme per xarrar amb la dissenyadora Gemma Herrero.
Producció de l’entrevista: Tomàs Gorria
Text: Paco Ballester
Fotografies: Kike Taberner
Més entrevistes #Eldissenyqueve en este enllaç
DissenyCV: Qui és Gemma Herrero?
Gemma Herrero: Una persona curiosa i creativa, amb una estima i connexió especial per la natura i l’esport.
DissenyCV: Quan comences a interessar-te pel món del disseny? Per quins motius?
Gemma Herrero: Al contrari que altres dissenyadors i creatius, el meu interès pel món del disseny no va ser vocacional.
En acabar el batxillerat no sabia ben bé quin camí acadèmic seguir. Havia sigut sempre una xiqueta molt curiosa, amb interessos molt diversos, i tot i que la branca social m’interessava molt, vaig trobar en l’enginyeria de disseny una combinació perfecta entre creativitat i tecnicitat.
D’altra banda, de menuda recorde tenir una llibreta plena de dibuixos i notes amb idees sobre nous productes, millores i inclús idees de negoci que podrien funcionar en el futur. Va ser durant la carrera que em vaig adonar que el que cursava em donava la possibilitat de fer realitat aquestes idees, així com resoldre moltes de les preguntes que em feia i encara em faig sobre el món que m’envolta. Vaig escollir bé.
DissenyCV: Tens algun antecedent familiar relacionat amb la creativitat o el disseny o més aviat es tracta de generació espontània?
Gemma Herrero: Provinc d’una família de llauradors mai relacionada amb el món del disseny, però el fet que el meu pare pintara a casa, em va donar accés les eines plàstiques i les oportunitats per a desenvolupar la meva creativitat.
Ell no es va poder dedicar mai a la pintura perquè com la majoria de gent de la seva generació, van haver de trobar un treball per mantenir-se econòmicament i gaudir d’una seguretat i estabilitat.
Jo, he pogut triar el que he volgut estudiar, i he pogut descobrir de manera espontània que el disseny és la meva passió i que la puc utilitzar com a eina per donar resposta a problemes o necessitats del nostre món.
DissenyCV: Quina és la teua formació?
Gemma Herrero: Després d’acabar el batxillerat de ciències, vaig cursar enginyeria de disseny i desenvolupament de producte a la UPV. En paral·lel, coneixedora del futur potencial de la impressió 3D, vaig cursar també un màster no oficial en aquesta tecnologia, una eina que em podria permetre prototipar més ràpidament.
D’altra banda, i després de descobrir el món de la moda a través de diferents projectes en relació amb l’artesania i l’ús de materials reutilitzats, em vaig desplaçar a Annecy per estudiar una especialització en disseny i desenvolupament de roba esportiva, complementant la meva experiència en disseny de producte amb coneixements tèxtils i construcció en peces de vestir.
DissenyCV: Com és el teu pas al món professional? Quin ha sigut la major dificultat que has trobat?
Gemma Herrero: Després d’acabar la carrera, i en paral·lel a les pràctiques i posterior experiència com enginyera de mètodes, vaig començar a involucrar-me en petits projectes de disseny relacionats amb la reutilització de materials com lones de camió o sacs de jute.
La dificultat més gran que vaig trobar va ser la presa de decisions i la confiança en aquestes. Passar de la universitat, on el teu treball és avaluat per professors en un ambient simulat, a la realitat, on deus confiar i presentar el teu disseny a les persones que et contracten, requereix un treball de confiança en la teua visió i les teues capacitats. També suposa adonar-se dels recursos i habilitats que manques o necessites millorar, així com posar preu al teu treball i hores invertides. Tot un procés d’aprenentatge en el qual encara em trobe, i que espere seguir madurant durant els pròxims anys.
DissenyCV: Alguns dels teus projectes es basen en factors com la sostenibilitat o la reutilització de materials. El disseny serà sostenible o no serà?
Gemma Herrero: Basant el meu discurs en els arguments del divulgador Andreu Escrivà en el seu últim llibre “Contra la sostenibilitat”, m’agradaria matissar la diferència entre un disseny sostenible i un que ens permeta caminar cap a la transició ecològica.
En el primer, s’entenen la sostenibilitat com a reducció de l’impacte ambiental del producte, amb un focus en els materials i processos involucrats en la seva producció. Aquest disseny, ja és possible, i ja es fa. De fet és una de les principals característiques que actualment els consumidors tenen en compte en la decisió de compra, degut a la moda en què ha esdevingut la sostenibilitat.
La diferència entre aquest, i el disseny pel qual jo advoque, un que ens permeta caminar vers la transició ecològica, és la decisió conscient dels governs i institucions, de posar l’ètica i la protecció de la natura davant la producció i el progrés econòmic. Per produir i dissenyar més sostenible devem reduir el consum i dissenyar productes duradors i atemporals, no influenciats per modes ni tendències del moment.
Estic segura que si es fan els esforços necessaris en aquesta línia, els dissenyadors i dissenyadores estarem més que encantats d’utilitzar el disseny com a eina transformadora d’una indústria que ja ha esdevingut i continuarà esdevenint insostenible en les pròximes dècades.
DissenyCV: Com sorgeix la possibilitat de treballar en una proposta com a Retorn del Sentiment?
Gemma Herrero: Va ser després de guanyar el premi Nous talents, dels premis d’artesania de la Comunitat Valenciana, amb el projecte “Al Sac!”, que aquest es va quedar exposat de manera permanent al Centre d’Artesania.
Va ser un any després quan Manolo Martínez, director de la càtedra d’artesania de la UPV, em va proposar exposar el projecte de nou a Retorn del Sentiment.
La meva resposta va ser immediata i afirmativa. Res em podria fer més il·lusió que poder exposar un treball tan personal i amb tant de significat a una exposició que posa en valor el treball artesà de la nostra comunitat i els 10 últims anys de disseny a la UPV.
DissenyCV: Amb quin artesà t’alies en aquesta ocasió? De quina manera us complementeu?
Gemma Herrero: L’artesà amb qui treballe per a desenvolupar el projecte Al Sac és Josuè Giménez de la marca Arpillera, amb seu a Benifairó de les Valls.
La seva passió i predisposició per a treballar amb una dissenyadora jove amb coneixements minimis de confecció i amb un teixit tan particular com el sac de jute, van ser essencials per al desenvolupament del projecte. Jo vaig aportar les idees conceptuals i primeres dimensions, així com l’elecció dels materials i les diferents funcionalitats de la bossa. Josuè va saber aterrar totes les meves idees des d’una perspectiva realista sobre les possibilitats de confecció i comportament del material, formant un tàndem perfecte que va esdevenir en una bonica relació d’amistat i un producte final tal com el vaig imaginar.
DissenyCV: Quin és el major ensenyament que extraus de la teua experiència en aquest projecte?
Gemma Herrero: El major ensenyament que extrac del projecte és l’estima i la cura que els artesans dipositen en els productes, al mateix temps que els amplis coneixements sobre la matèria i el procés, la cura sobre cada detall i les ganes de continuar donant valor a un treball amb tanta història.
A més, el lligam amb el teixit local i les relacions personals que els artesans creen en els pobles on es basen fa l’experiència del consumidor propera i personalitzada, connectant de manera més profunda amb el producte i la feina de l’artesà.
DissenyCV: Quines són les teues referències a l’hora d’afrontar els teus projectes? Tens algun dissenyador/a en qui et fixes particularment?
Gemma Herrero: La majoria dels projectes en el que he treballat fins ara han tingut un component social o provenien d’un interès personal, per la qual cosa les meues referències han sigut les històries i estils de vida de les persones a les quals s’adreçaven els projectes.
No obstant això, m’agradaria mencionar una dissenyadora mallorquina que em va servir d’inspiració durant el començament del projecte “Del Camp”, una editorial online de moda en la que vaig utilitzar materials reutilitzats del camp valencià per a la confecció d’una col·lecció de tres models. Adriana Meunié, va presentar un projecte similar uns mesos abans, utilitzant elements mallorquins d’origen animal i vegetal. La posada en valor dels recursos de la seva terra a través de la moda, va reforçar la meva visió del projecte.
DissenyCV: En quin moment personal i professional et trobes en l’actualitat?
Gemma Herrero: Diria que em trobe en un moment molt dolç, personal i professional. Als meus amics els dic que visc en una bombolla que no vull que explote.
Em trobe a Annecy, una ciutat situada a la porta dels Alps francesos en què es troba la sede de grans i menudes marques de roba esportiva. Viure aquí em permet estar en contacte en la natura, i seguir millorant els meus coneixements de confecció tèxtil treballant com a desenvolupadora de producte tèxtil. L’objectiu és seguir construint la meva carrera professional en un sector amb molt de marge de millora, i que necessita un canvi del qual m’agradaria formar part.
DissenyCV: T’interessaria eixir en algun moment de la teua zona de confort i explorar altres àrees del disseny? Quins? Per quins motius?
Gemma Herrero: Els meus interessos són molt amplis, i la curiositat m’ha portat a estar en contacte en diverses indústries i platejar-me distints camins professionals. Diria que sempre he estat oberta a eixir de la meva zona de confort, i explorar altres àrees, i no crec que deixe d’estar-ho mai. Una de les àrees del disseny que em queda pendent a la llista, és la utilització de la intel·ligència artificial per a la conceptualització, una eina que crec que serà clau en la indústria en els pròxims anys.
DissenyCV: Sols visitar el Centre del Carme? Què és el que més t’atrau d’aquest espai?
Gemma Herrero: Ara que visc a França desgraciadament no puc visitar-lo tan sovint com ho feia abans, però sempre que torne a València és un lloc que no falta a la llista. Durant els sis anys que he viscut allí, ha sigut un espai que m’ha servit per entendre i reflexionar altres maneres de veure el disseny i altres disciplines creatives. Exposar-se a la visió d’altres creatius per entendre el seu estil i manera de treballar ha enriquit i despertat la meva creativitat.
