El dissenyador i il·lustrador valencià Diego Mir firma la imatge de la 34 edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 24 d’octubre al 3 de novembre del 2019. Mir s’ha basat en conceptes com ara els fotogrames, el mar i la càmera cinematogràfica per a imprimir dinamisme a la composició.
“La imatge de la 34 Mostra de València es recolza en este concepte d’il·lusió òptica mitjançant un motiu (el peix, que el nostre cervell converteix en càmera) acompanyat d’elements que podem trobar a les nostres platges. Entre estos objectes destaca la pedra, símbol d’un festival sòlid”, explica el dissenyador.
El resultat, una imatge carregada de simbolisme. “Una composició atractiva, directa i contundent, que es basa en elements conceptuals i distingix un festival amb personalitat pròpia que es posiciona com la cita imprescindible del cinema actual del Mediterrani”, apunten des de l’organització de Mostra de València-Cinema del Mediterrani.
Diego Mir s’ha decantat per una tipografia rotunda i així crear el contrapunt necessari per a equilibrar les textures, les imperfeccions i les formes irregulars dels elements fotogràfics i del peix-càmera. “El cinema és màgia. El moviment a la gran pantalla és un artifici mental: el nostre cervell transforma fotogrames estàtics en seqüències dinàmiques”, afirma Mir.
Al voltant de Diego Mir:
Nascut a València, Mir ha il·lustrat articles d’opinió i portades per a diverses publicacions nacionals i internacionals i ha desenvolupat projectes de disseny per a clients com ara l’Ajuntament de València, la Institució Alfons el Magnànim o el Museu de Belles Arts de València.
Entre els seus projectes recents es troba la campanya gràfica #TrieEstimar, dissenyada al costat de Luis Demano per a promocionar el Programa Context de la Universitat de València contra la violència masclista, la imatge gràfica de les tres últimes edicions de l’aniversari de la Universitat Popular de València o el cartell «L’horta és vida». Les seues il·lustracions també han aparegut en The New York Times, The Wall Street Journal, The Economist o McGraw Hill.
