Les il.lustracions es mostren a la façana del Palau de la Generalitat.
Una exposició i un llibre impulsats per la Presidència de la Generalitat, en el marc del 9 d’Octubre, rescaten per primera vegada la figura de les oblidades monarques medievals del Regne de València. Amb el títol «Les nostres reines», la doble proposta cultural intenta visibilitzar unes dones que la història va oblidar i que han passat molts segles a l’ombra dels seus marits monarques. Des de Violant d’Hongria, dona de Jaume I, fins a Germana de Foix, casada amb Ferran II, elles van ser les dihuit primeres reines valencianes: les més desconegudes, les més vinculades amb el naixement del nou regne creat pel Conqueridor.
La mostra, inaugurada aquest dimarts, exhibeix dihuit grans lones a la façana del Palau de la Generalitat amb il·lustracions dissenyades per Lawerta. Com a complement, un llibre escrit per l’historiador medievalista Vicent Baydal, professor de la Universitat Jaume I, ofereix una síntesi biogràfica de cadascuna de les reines amb el títol ‘Les nostres reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València’.
Segons explica la directora general de Promoció Institucional de la Generalitat, Fernanda Escribano, «la finalitat del projecte és fer justícia i reparar l’oblit d’unes dones que jugaren un paper clau en la nostra història, i intentar aconseguir que els noms de Blanca d’Anjou, Elionor de Sicília o Elisenda de Montcada ens siguen tan familiars com els de Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l’Humà. A més, hem enviat un llibre a cada escola i institut de la Comunitat Valenciana perquè les noves generacions coneguen millor les nostres reines oblidades».
Al pròleg del llibre, l’historiador Vicent Baydal destaca els dos principals papers atribuïts a les reines medievals. D’un costat, «la seua vàlua geoestratègica en el tauler diplomàtic» a l’hora de formalitzar els enllaços matrimonials. De l’altre costat, la tasca primordial de «concebre fills» per garantir «la continuïtat de la dinastia reial i una alta probabilitat de successió pacífica en el fatídic moment de la mort dels monarques regnants».
No obstant això, com es posa de relleu en el projecte divulgatiu, «no només foren reines ritualment reconegudes per tots, sinó que a més a més exerciren com a altes conselleres i, almenys des de mitjan segle XIV, assumiren importants tasques de govern com a lloctinents reials en el conjunt de la Corona d’Aragó o en algun dels seus diversos territoris: Elionor de Sicília, Violant de Bar, la citada Maria de Luna, Maria de Castella, Joana Enríquez, Germana de Foix, totes elles marcaren amb la seua empremta personal decisions polítiques que afectaren milers d’habitants dels seus regnes. Per delegació i en absència dels seus marits, però amb una significació i una transcendència que han quedat injustament sepultades per una visió androcèntrica de la història».
