Identitat fonamentada en els conceptes de Creixement, Activisme i Accent.
La identitat gràfica de Més (més Compromís, antic Bloc), desenvolupada per Diego Mir i Fase Studio, està construïda buscant l’equilibri entre quatre adjectius que defineixen este projecte polític jove i ambiciós: sòlid, amable, reivindicatiu i divers.
Hi ha tres conceptes sobre els que es fonamenta tota la identitat:
· Creixement: el partit busca aglutinar les esperances i aspiracions del valencianisme progressista, i convertir-se en punt de confluència del feminisme, l’ecologisme i l’antifeixisme.
· Activisme: Més ve d’un passat marcat per la lluïta, i mira a un futur on un context d’emergències (climàtica, lingüística, nacional, cultural) han de marcar necessàriament l’agenda política.
· Accent: la voluntat d’incidir en les qüestions que preocupen a la societat valenciana ens anima a possar l’accent a les inquietuds i reptes més importants.
Logotip i tipografia
El logotip, purament tipogràfic, sintetitza amb contundència i personalitat tots estos conceptes i atributs, i conviu amb fluidesa amb la marca de Compromís. La inclinació del logotip parla de conceptes com creiximent, progrés, crida i optimisme. A més, la diagonal crea un vincle amb la forma pròpia d’un accent.
La familia tipogràfica que articula tota la identitat del partit és la Platform. Les seues proporcions, poc convencionals, li confereixen un aspecte heterodoxe i transgressor, a més d’una personalitat que la fa memorable i diferenciadora. D’altra banda, la seua arquitectura geomètrica resulta pròxima i amable.
Icones
S’ha creat també una col•lecció d’icones a partir de curves, angles, formes i grossors pròpies de la tipografia corporativa. Esta metodologia per a construir els dibuixos a partir d’aspectes morfològics de la tipografia, dona com a resultat un conjunt d’icones que conviu perfectament amb els textos que els acompanyen i que doten de personalitat pròpia a la marca.
Per últim, la identitat té dos vessants: d’una banda, un sistema rígid amb un cromatisme i una arquitectura de marca molt definits, per a les necessitats més fonamentals i institucionals d’un partit polític; d’altra banda, un sistema versàtil, modern i viu que no deixarà de crèixer i que s’adapta a les aspiracions i objectius d’un projecte en constant moviment i efervescència. En eixe sentit, el cromatisme és un factor determinant, amb uns colors corporatius principals i una gama de colors secundaris que busquen cobrir necessitats molt diverses.
