Valls ha segut guardonat per l’LP Wegener.
Text i fotos: César Amiguet.
Enguany han resultat guardonats dos dissenys diametralment oposats, però que responen a una mateixa recerca de nous formats de distribució musical i de connexió amb el seu públic. I això en un moment de crisi del format CD-Audio: quan la música arriba a les nostres oïdes per la Xarxa abans que per suports físics.
És sabut que els grups de música en valencià han de fer front al ninguneig dels mitjans, i més ara que no comptem amb una televisió i ràdio pròpies; que és difícil –si no impossible– viure de les vendes dels seus treballs editats, i que les formes de finançament abans complementàries –actuacions en directe, venda de merxandatge…– han passat a un primer terme. Tant és així, que els dos treballs guardonats ex-aequo amb els Premis Ovidi en la categoria de Disseny, organitzats pel COM-Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià, han recaigut en dos treballs finançats per una plataforma de micromecenatge, i que tots dos exploren formats allunyats del CD, per diferents raons. Intentarem explicar-ho.
La proposta d’Orxata obri una nova via de distribució musical, que no haguera sigut possible sense el micromecenatge, és a dir, que el públic adquireix el producte abans que aquest es fabrique, per asegurar-ne la sostenibilitat. Una vegada fet, 3.0/3.1 d’Orxata incorpora tots els temes musicals però també extres i videoclips, i permet que l’usuari hi incorpore altres arxius fins a 2Gb, obrint la porta a usar el suport per a organitzar playlists a la manera d’un iPod –d’Orxata o d’altres grups, clar!–, o bé utilitzar-lo com una memòria USB, amb la peculiaritat que el seu format remet a la mítica cinta de cassette, recuperant del fons de la memòria gestos arrelats de melòman empedreït. Es tracta doncs d’un suport autònom, que no necessita d’altres mecanismes per escoltar la música del grup, cosa perfectament coherent amb la ideologia dels seus membres
El cas de Wegener és també especial, ja que el projecte està centrat en l’edició d’un Long Play des de la seua concepció, ordenant les cançons en les cares A i B per aconseguir un disc –ara sí– cíclic, redò, i adreçat a una minoria que encara gaudeix amb la sonoritat analògica i una escolta activa. El treball d’Andreu Valls, amb la col·laboració d’Establimen.org, és simplement magistral, destacant-ne la contenció, la sobrietat, l’economia dels recursos i un dibuix per a la portada –fet amb carbonet i difumí– que arreplega l’ambient fosc i inquietant dels temes musicals d’Arthur Mas (Arthur Caravan + Hugo Mas).
Wegener s’ha distribuït també en una versió CD plenament coherent amb la gràfica del vinil, un treball de disseny a dos cares on cal destacar l’ús exacte de la tipografia i una delicada però contundent il·lustració de portada.
Els altres treballs finalistes són Argilaga de Verdcel, amb disseny gràfic i il·lustracions de Daniel Olmo, de l’Estudi Grafema, i Good Laboratory Practices, de Sitja, amb disseny de Plom! Gràfic i fotografies de Toni Losas.
El premi al milllor videoclip és per a Somnis de Lluna, un treball de Josep Pitarch (causa.org) per a Obrint Pas, grup que ha contibuït de manera cabdal a la construcció i difussió de la identitat musical valenciana, i que tot just s’ha acomiadat dels escenaris amb tres concerts consecutius al Teatre Principal de València.
El Jurat de les categories ‘millor disseny’ i ‘millor videoclip’ ha estat format enguany per Amanda Gascó Richart, realitzadora audiovisual, periodista i cap de comunicació d’Escola Valenciana; Anna Roig Llabata, artista plàstica, il·lustradora i dissenyadora de l’estudi Lavalenciana de Comunicació; i Cèsar Amiguet, dissenyador gràfic i director d’art a Escola Valenciana, qui també ha fet de secretari del Jurat.
A la resta de categories també destaca el treball dels alcoians Arthur Caravan i Hugo Mas, ja que el seu Wegener s’ha convertit en la proposta més arriscada i alhora més reconeguda del panorama musical valencià:
- Millor disc de cançó: Tomàs de los Santos i Borja Penalba, per Dones i dons
- Millor disc de folk: Sitja, per Good Laboratory Practices
- Millor disc de pop: Novembre Elèctric, per Intacte
- Millor disc d’electrònica i rap: We Are Not Brothers, per No som germans
- Millor disc de rock: Hugo Mas i Arthur Caravan, per Wegener
- Millor maqueta: Bluesfuckers, per Bluesfuckers
- Millor lletra: Havanera de Vicent, per Sis Veus per al Poeta
- Millor cançó: Terres rares, per Hugo Mas i Arthur Caravan
- Millors arranjaments i producció: Hugo Mas i Arthur Caravan, per Wegener
- Premi a la Trajectòria: Tres Fan Ball
- Premi al suport a la música en valencià: Música en valencià, Indiecat, Sons de Xaloc i Revista Tres Deu
