El dissenyador Carles Rodrigo participa en un estudi sobre la gastronomía tradicional de l’Horta Nord.
Per Tomás Gorria.
Receptari extraviat és un estudi etnogràfic sobre receptes de cuina oblidades o en risc de desaparició de l’Horta Nord de València, concretament del poble de Bonrepòs i Mirambell. El projecte l’ha portat endavant un equip multidisciplinar format per Aida Vizcaíno (sociòloga), Yaiza Pérez (sociòloga), Carles Rodrigo (dissenyador i fotògraf) i Tono Vizcaíno (historiador). Carles Rodrigo ens respón a unes preguntes sobre el disseny del llibre, imprés per La Imprenta Comunicación Gráfica.
DissenyCV: Podries explicar breument el procés de gestació, d’edició i de disseny del llibre?
Carles Rodrigo: El procés de la creació del llibre va començar amb la compilació d’informació mitjançant les entrevistes personals. Com que ens interessava conéixer la cultura gastronòmica tradicional, parlàrem amb la gent major del poble, amb els quals havíem acordat prèviament un plat que haurien de cuinar i que ells mateixos havien triat. Durant les entrevistes, que s’allargaven una hora o més, ho documentàvem tot amb gravadores d’àudio i amb vídeo, i fèiem les fotos de les persones entrevistades i els plats. Després, com no podia ser d’una altra manera, menjàvem en companyia. Així fins a un total de tretze entrevistes.
El següent pas va ser el buidatge, el processament i l’estructuració de tota la informació. Aquest va ser un moment decisiu per al llibre, doncs havíem d’harmonitzar tot el contingut generat per tal que adquirira el sentit i el to que li volíem donar. Tot havia de quedar a punt per al següent pas.
La redacció i el disseny del llibre es feren pràcticament al mateix temps, per això va ser tan important que hi haguera una bona comunicació entre les parts implicades. D’altra manera no hauria estat possible.
DissenyCV: Com va ser la teua relació amb la resta de l’equip?
Carles Rodrigo: La relació entre els quatre membres de l’equip va ser molt bona. En aquest sentit, com a equip entenem que el treball s’ha de fonamentar en dos aspectes clau: d’una banda la professionalitat, per això conformàrem un equip interdisciplinar que poguera donar resposta a les necessitats que es plantejaren a mesura que el projecte avançara; i d’altra banda la confiança i la comunicació a l’hora de prendre les decisions. Així, des del primer moment va estar molt clar qui faria què.
DissenyCV: Com vos plantegeu el disseny d’un llibre, en clau estètica o comunicativa?
Carles Rodrigo: Comunicativa sempre. L’estètica és una ferramenta per transmetre informació visual, permet reforçar el missatge que es vol transmetre i sense dubte ajuda a que el projecte tinga un sentit ple. Per tant és fonamental. Però nosaltres no creiem en l’estètica per l’estètica, sinó que considerem que el disseny ha de tindre sempre una finalitat comunicativa.
DissenyCV: Com ha sigut el treball amb la fotografia? Prefereixes treballar amb les teues pròpies fotos?
Carles Rodrigo: El treball fotogràfic es va enfocar d’acord amb el concepte inicial del llibre. És a dir, el llenguatge fotogràfic havia de reforçar el concepte que volíem transmetre, el d’un receptari extraviat, per això vaig optar per fotografies que transmeteren una certa atmosfera dramàtica, amb molt de contrast de llums i ombres. Però també és cert que quan estàs fent no només de fotògraf, sinó també de dissenyador, no sempre resulta senzill controlar-ho tot. Potser fer-ho des de fora, com en una mena de direcció artística, haguera sigut millor, però el projecte no s’ho podia permetre.
DissenyCV: Quina importància li concedeixes a la tipografia? (per cert, quin tipus has utilitzat?).
Carles Rodrigo: La tipografia és una variable molt important dins del disseny de qualsevol element, doncs ajuda a transmetre millor el concepte i comunicar de la forma en què es vol. Per a aquest llibre hem utilitzat tres famílies tipogràfiques, Harbour, GT Sectra i Apercu, perquè encaixaven molt bé amb eixa imatge de còdex monàstic, obscur i gòtic, amb un contrapunt modern.
DissenyCV: Quina és la vostra experiència en disseny editorial?
Carles Rodrigo: No és la primera vegada que els membres de l’equip hem treballat en projectes editorials, ja siga per separat o –parcialment- junts. Però sí que és la primera vegada que hem fet un projecte com aquest, on tot el procés de preparació, des del plantejament inicial de la idea fins l’enviament a impremta del llibre definitiu, ha passat per les nostres mans. Tot això, per suposat, amb el suport de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell, que és a qui correspon l’edició del llibre.
DissenyCV: Quina importància li concedeixes a la retícula en el teu treball com a dissenyador editorial?
Crec que és essencial, sobretot per a respectar la coherència durant el procés de maquetació. No obstant això, també considere que s’ha de saber trencar o modificar per poder resoldre problemes imprevistos o, simplement, per a sorprendre el lector i no caure en la monotonia.
DissenyCV: Heu controlat el procés de edició (paper, impressió…)? On l’heu imprés?
Carles RodrigoTot el procés ha estat controlat per nosaltres, ja que volíem que els resultats finals respectaren el màxim possible la idea de llibre que teníem en ment. Però al llarg de tot el procés ens hem deixat aconsellar per professionals del disseny editorial, com els de la mateixa La Imprenta C.G., que és on hem imprés el llibre. A banda del suport que van mostrar des del primer moment, els seus comentaris i suggeriments han estat molt valuosos per a la presa de decisions de cara a la impressió.
