El Col·legi Major Rector Peset va presentar dijous passat una iniciativa que pretén difondre la seua activitat cultural a través de la visió d’una selecció d’il·lustradors i il·lustradores valencianes. Sota el lema Art, vida, cultura, i des del comissariat de Tomás Gorria (que ha aportat la idea i la selecció dels i les il·lustradors i il·lustradores) es mostraran a través de lones de gran format en la façana del propi col·legi) quatre propostes gràfiques al llarg del curs 2023-2024. Els il·lustradors (Cachete Jack; Nuria Bellver i Raquel Fanjul, Virginia Lorente, Elias Taño i Luis Demano) ens expliquen com van afrontar l’encàrrec:
Cachete Jack. Nuria Bellver i Raquel Fanjul.La nostra proposta de cartell gira entorn de la unió de les persones, cadascuna autèntica per si mateixa. Respecte, diversitat i inclusió són els conceptes que hem treballat per a mostrar la capacitat de convivència que té societat per a gaudir plenament de l’essència de l’ésser humà.
Virginia Lorente. Volia reflectir tot el que succeeix a nivell cultural en el Col·legi Major Rector Peset, des del seu propi enclavament al Ciutat Vella, el mateix edifici ens va relatant la història de la ciutat i tota l’aportació de les diferents cultures, la muralla islàmica que travessa els seus fonaments, l’arc medieval que perdura, l’edifici del s. XVIII, i tot el que es genera en ell: conferències, concerts, debats, excursions, exposicions…un lloc on es viu i sobretot es comparteix. Per tant la idea ha sigut representar tota eixa vida, dinamisme i multiculturalitat amb una línia geomètrica, on el protagonista és el color.
Elias Taño. Quan parlem de la cultura sempre hi ha una part d’ella que queda entre bastidors, en les ombres, que és la responsable de poder gaudir en plenitud les arts escèniques, les visuals, les expos, etc. Jo m’he proposat reivindicar eixos treballs, als i les professionals que porten l’escenografia, carreguen i descarreguen, fan que el so isca net, pinten i repinten la sala, pugen i baixen escales per a ajustar llums, intensitats, ambients, pengen i despengen, mesuren, supervisen i ajusten tots els xicotets i imperceptibles detalls que fan que tot funcione… Tot una part invisible de la cultura que, no obstant això, existeix.
Luis Demano. «Allò simbòlic té una especial importància en com vivim els llocs que habitem. En com els transformem per a adaptar-los a les nostres necessitats materials i emocionals. La creació cultural depén tant de la capacitat de disposar de recursos, com de la nostra voluntat de remoure sentiments i passions. Per això són tan importants els espais que cuiden el primer fent així possible el segon. Allò simbòlic té la capacitat de conciliar tots dos mons, a vegades tan irreconciliables, en un sol fotograma, en un fugaç so, en una única paraula.”
