Antoni Mañach obrirà demà l’edició 37 de PechaKucha Night València.
La nova edició de PechaKucha Night València tindrà lloc demà divendres, des de les 19 de la vesprada, a Las Naves-Centre d’Innovació. L’acte contarà amb deu nous participants i la participació, en la xerrada inicial, d’Antoni Mañach.
Mañach és professor en l’Escola Superior de Disseny (ESDi-Universitat Ramon Llull) i soci de la Fundació Història del Disseny-FHD. Del 2016 al 2019 va formar part de la Xarxa de centres d’ensenyament superior per a la innovació social i la sostenibilitat (Educació per al disseny per viure-EDIVI). A més, Antoni Mañach és autor del codi deontològic de la Xarxa Espanyola d’Associacions de Disseny (READ).
DissenyCV: Pots contar breument el contingut de la teua intervenció?
Antoni Mañach: En la xerrada parlaré sobre la relació de l’ètica i el disseny dins l’aula d’una escola d’ensenyament superior en disseny. Explicaré com ensenye ètica de la professió i quins resultats hem obtingut a @ESDi_Barcelona, una metodologia construïda a foc lent durant uns anys gràcies a la meva formació i al meu perfil professional (llicenciat en filosofia i fent el doctorat en ètica del disseny) les assignatures d’història del disseny, de fonaments de la projectació i d’ètica del disseny que he impartit, més els tribunals de projecte de final de carrera han anat ajudant a construir una manera d’ensenyar ètica del disseny en la que els valors ètics els convertim en principis projectuals. Vinc a compartir una manera de treballar i que les persones que assisteixen m’ajudin a veure escletxes o millors maneres de fer, per anar millorant a poc a poc la metodologia.
DissenyCV: Quina és la responsabilitat social i ètica dels dissenyadors en uns moments en què aspectes com la innovació social i la sostenibilitat són imprescindibles per qualsevol projecte, inclòs el disseny?
Antoni Mañach: Hi ha textos interessants que reflexionen sobre la responsabilitat de les persones que es dediquen al disseny: jo treballo a classe amb l’article de Flusser, Vilem “¿Ética en el diseño industrial?” que es pot trobar dins el llibre «Filosofía del diseño». Editorial Síntesis. Madrid. També amb el famós passatge de Victor Papanek del llibre diseñar para el mundo real on diu:
“Hay profesiones más perjudiciales que el diseño industrial, pero son muy pocas(…) por primera vez en la historia han aparecido hombres mayores quienes, muy serios, se han puesto a diseñar cepillos de dientes eléctricos, ficheros recubiertos de piedra del Rin, alfombras de armiño para cuartos de baño, y a continuación se ha dedicado a tramar complicadas estrategias para fabricar y vender estos artilugios a millones de personas. Antes (…) si a una persona le daba por matar a la gente, tenía que llegar a ser general, comprarse una mina de carbón, o bien estudiar física nuclear. Hoy el diseño industrial ha permitido la producción en cadena del asesinato. Al diseñar automóviles criminalmente inseguros que todos los años matan o mutilan cerca de un millón de personas en todo el mundo, al crear especies totalmente nuevas de basura indestructible que llena desordenadamente el paisaje, al seleccionar materiales y procedimien os de fabricación que contaminan el aire que respiramos, los diseñadores han pasado a convertirse en una especie peligrosa (…). mientras el diseño se preocupe de confeccionar banales “juguetes para adultos”, aerodinámicas máquinas de matar, i “seductores” carcasas para máquinas de escribir, tostadoras, teléfonos y ordenadores no tiene ninguna razón de existir (…). ya es hora que el diseño, tal y como lo hemos conocido, deje de existir.” (Papanek 1977: 9,10)
En definitiva les persones que es dediquen al disseny poden construir o destruir el món i per tant tenen una responsabilitat social i mediambiental molt important. A cada projecte han de plantejar-se quina petjada dolenta i quina bona poden deixar amb la seva activitat professional. sino reflexionen sobre això podríem estar destinats a l’extinció. En podem parlar més divendres
DissenyCV: Per què cal un codi deontològic per als dissenyadors/es?
Antoni Mañach: Primer de tot cal definir què és un codi deontològic. Segons el filòsof Ramon Alcoberro un codi deontològic és un document consensuat entre professionals, del mateix gremi i dels relacionats amb ells, que explicita les responsabilitats morals que provenen de l’exercici d’una professió i les expectatives que els usuaris tenen dret a exigir en les relacions amb un professional i amb una corporació. Per tant, com a mínim, un codi deontològic de disseny serveix per a definir, per consens de tots els implicats, què són les bones pràctiques i les males pràctiques professionals (en el món del disseny). quines són les «normes del joc». el codi hauria d’atendre a les relacions amb totes les persones implicades en el projecte, la producció, la venda i l’ús o el consum.
Algunes altres raons per les que pot servir un codi deontològic i que estem explorant (recordem que el codi deontològic és part d’una investigació doctoral sobre codis deontològics de disseny) són:
1. Servir com a eina de mesurament del vostre compromís ètic dins la professió.
2. Eina de mesurament del nivell i de l’estadi moral en el qual operem quan decidim realitzar una acció o una altra.
3. Eina per afrontar nous conflictes laborals o dilemes ètics quan es presenten davant nostre, en funció dels canvis socials que es donen
4. En definitiva pot ser una eina útil d’aprenentatge de la professió per part d’estudiants i de professionals ja que, podríem dir que és un catàleg, on hi trobem recollits casos de bones pràctiques i de males pràctiques que ens ajudaran a saber què passa al món laboral en cada època. P
Potser també serveix com antídot a l’individualisme, ja que un codi demana necessàriament una consciència de col·lectiu (potser és una de les raons per les quals estan mal vistos en algun lloc?) i demana un treball de consens col·lectiu.
DissenyCV: Com valores iniciatives com la de PechaKucha Night?
Antoni Mañach: Són espais de tràfic d’idees, de trobada, de reflexió totalment necessaris per a compartir i conéixer que estem fent. Potser són l’origen de noves col·laboracions per millorar el món a través de la paraula que després genere fets, accions benèfiques per conjunt de la societat. Aquests espais són necessaris per a convertir la paraula o logos en diàlegs, en l’exercici comunitari i col·lectiu de la paraula per arribar a coneixements compartits, comuns.
