«Callejeros», exposició fotográfica de Paco Sanz al Centre del Carme de València.
Projectes d’inclusió social
El Centre del Carme Cultura Contemporània acull l’exposició «Callejeros«, de l’artista valencià Francisco Sanz. Emmarcada dins de la convocatòria Altaveu, per a projectes d’inclusió i cohesió social del Consorci de Museus, la mostra ofereix un testimoni documental sobre la vida al carrer a través de les fotografies realitzades per persones sense llar.
Mostra d’autora compartida
Luis, Cristóbal i Richard són els protagonistes i els autors de les més de 60 imatges que s’exhibeixen des de hui a la Sala Contraforts del CCCC. Segons el creador, Francisco Sanz, “es tracta d’una exposició d’autoria compartida. La meua tasca ha sigut la de coordinar el treball, però totes les fotografies estan fetes per ells, persones que viuen al carrer, que són els que millor ens poden oferir el dia a dia de la ciutat”.
Caràcter social de visibilització
El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha explicat que “la convocatòria Altaveu ens ha permés acostar-nos a projectes artístics que tenen també un caràcter social de visibilització i de treball amb diferents col·lectius, en aquest cas amb persones que es troben en risc d’exclusió social. Donar-los veu o una càmera fotogràfica, com fa Francisco Sanz, ens dona l’oportunitat d’observar la realitat amb els seus propis ulls, ja que l’art és un instrument per a comprendre i empatitzar amb els altres”.
Confrontació amb una altra realitat
En l’exposició, organitzada per temàtiques, es poden veure alguns dels motius més recurrents en les seues fotografies: el carrer, els llocs de dormir, patis, bancs, passatges, zones de refugi; els companys, amics que viuen en la mateixa situació que ells i amb els quals es fan companyia, així com les seues relacions amb els veïns i veïnes amb els quals es relacionen d’igual a igual. “Es tracta d’un treball purament artístic en què l’únic objectiu era dignificar la seua forma de vida”, explica Sanz, que afig que “la trobada visual amb aquestes persones que viuen sense sostre ens genera una intensa força repel·lent quan, en el nostre interior, confrontem allò que no volem ser i sacsem la nostra pròpia sensació de seguretat i comoditat”.
